Se tèn sa lengo, tèn la clau…
Es benlèu la frasa la mei simbolica de la literatura occitana modèrna. Lo Francés an Liberté, Égalité, Fraternité, los Anglés an Dieu et mon droit, los americans deus USA se targan d’un sòbre In God We Trust, e se i avèva una Occitània, lo troçòt tirat d’I troubaire catalan serè en bona plaça dens lo Top 5 de las devisas occitanas darrèir Soi tombat, soi mòrt, es la fauta a Monfòrt mes davant Haut Peiròt ! vam caminar de cap a l’immortèla…
Un chic de frescor
Fau díser que quan escrivó aquò, lo petit Frederic Mistral avó lo nàs fin. Sabi pas se coma jo etz afogats deu navèth site d’informacion jornalet.com (mei interessant que los “lo petit-nebot de Robèrt Marti s’es copat la cama dissabte passat a l’escadença de l’amassada mesadèra deus minjaires de porpre de Ceta” de la Setmana…). S’es lo cas, avetz benlèu remarcat que los articles qu’an lo mei gran succès son los que parlan d’estandardizacion de la lenga o de subjonctiu.
L’espòrt, es pas per los intellos !
Los articles sus l’espòrt tirassejan per arribar a 100 lectors. Totun, un bon occitanista es fan de rugbí, non ? Enqüèra, lo football, compreni, a despart de las vilas coma Marselha, Bordèu, Tolosa o Montpelhièr, es pas la particularitat occitana. Mes lo rugbí !! Lo rugbí !! Mei de la meitat deus club de Top14 e ProD2 son occitans, la màger part deus jogaires deu XV francés son gessits de còlas occitanas. Aus occitanistas, lor agrada mei de légir Mid’Ol o l’Equipe. Probable.
Doçament, lentament, prudament, me soi sheitat, puish, chic a chic, me soi lhevat. Èi trapat una cadèira. Caderí pas dus còps de seguida. Lo cap baishat, sheitat sus ma cadèira, calculèi, shens gausar espiar l’escran. Pensèi aus mons pairs, a ma hemna, aus còishes qu’aurèi benlèu pas jamei. Tornèi véder la petita Marion dont m’ èri enamorat au CP, e la Laure, e totas las autas… Mon purmèir velò, mon purmèir albúm de Mariah Carey, la naishença de Fripouille, ma gata, e sa mòrt, lo puèg Mary, la Danborrada de 2010, lo palomèir, la setmana de campatge a Arcaishon dab los amics deu licèu, mon purmèir poton, lo còp quan avèvi plorat la mòrt de Sean Connery dens Les Incorruptibles de De Palma, mon purmèir concèrt (Tryo, a la Medoquina), Biréli Lagréne a las 24 heures du swing de Monsegur, un espinèir d’èrba qu’avèvi tubat dens mon lhèit, l’escalada au som de la glèisa un ser de guilanèu, la descenta de Richard Virenque dens lo Tormalet dab 10 minutas sus lo peloton e jo au bòrd de la rota, los Hobbits que tòrnan dens lo Comtat en eròis,… Emocions puras. Mon còr anava resistir a çò que m’aprestèi a verificar ?
c vos passejatz de còps suu 







Comentaris recents