
Lo TARDIS, vaishèth deu Doctor dens Doctor Who
Se me balhatz la causida, m’agradaré mei un monde shens television qu’un monde shens libe. Pòt semblar estar una frasa telefonada, d’alhors, es una frasa telefonada. S’encontra mei, dens un mitan chic o mic culturau, coma l’es lo mitan occitanista, de personas estacadas a la literatura qu’a la television. Es pas forçat a 100%, las causas cambian. I a ben una drèita descomplexada, dèu donc existir una mena de categòria d’afogats de cultura televisuau descomplexats. D’alhors, ic disi shens nada vergonha, soi un fanatic de Doctor Who, e los filmes de cinèma que m’agradan lo mei son los filmes d’accion. Lo darrèir en data, que me balhè un plaser vertadèir es l’Agéncia Tot Risc, l’adaptacion de la seria televisada plan coneishuda deus telespectators de TF1 dens las annadas 80 e 90. Aquèth filme es colhon e hart de testosteròna, pas briga seriós, mes au mensh, i a pas de coneria dedins de la mena “Ricard Ier d’Englatèrra es mòrt en França” (Robin Hood de Ridley Scott) o “Balha me la sau, hè hred aqueth ser e mon pair es PDG donc soi desesperat per la vita aisida qu’èi” (Vòli parlar deu “cinèma d’autor” francés). Pensi pas que lo realizator aja ensajat de har una satira de la societat americana, o una descripcion ponchuda de las relacions entre l’U.S. Army e la C.I.A. Lo cinèma m’agrada purmèir que tot quan es un divertiment. Benlèu qu’ad una epòca èi avut un comportament tròp elitista de cap au cinèma (coma dab la musica d’alhors, ensajarèi d’en parlar un aute dia). Me la jogavi “Kubrick es un gran” e tot aquò, quan fin finau, au mei pregond de jo, los sons filmes me hasèvan cagar. Plan segur, Eyes Wide Shut es un merda, mes bon, lo filme a de las cinconstàncias atenuativas : Kubrick es mòrt avant lo montatge. Çaquelà, shens díser que Full Metal Jacket o Shining son maishants, m’agradan pas. Es atau.
Tot aquò per díser que… A merda, me soi perdut lo hiu !






Viguei pas Eyes Wide Shut mas lo sol interest qu’i vese es de veire Nicole Kidman meitat nuda
Bon… Crese que fau partida daus intelectuaus chiants (emai cagants) qu’escoten dau jazz, que van veire nonmàs daus filmes d’autor (mas pas los francés tot-parier), que legissen de la poesia occitana (e daus còps galhega), que minjen bio… Alaidonc, vau pas veire los filmes d’accions americans, me fan chiar.
Pertant los filmes France Inter o Telerama me fan chiar maitot. Legisse jamai Telerama o les Inrocks. Crese que sei pieg que tot quò : los quites intellò franchimands me deven trobar chiant a legir ma poesia occitana o ma filosofia checa en tut escotar mon ska polonés e mon reggae norvegian. Tè o cafè ? Ben… t’auriàs pas pusleu de la chicoréia ?